13 de juny 2024

Garrigues Cooperació atansa la situació d’explotació de les refugiades sirianes al Líban amb la projecció del documental ‘Jornaleres de la guerra’

També amb una taula rodona a càrrec de la directora del film, el cap de projectes de Garrigues Cooperació, la responsable territorial d’APIP-ACAM i una dona migrant temporera a Lleida

 

En el marc de les campanyes de sensibilització que porta a terme Garrigues Cooperació Internacional amb la col·laboració de l’Institut de les Desigualtats, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el suport de la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, el propvinent 20 de juny, Dia Internacional de les Persones Refugiades, a les 19:30 h, es realitzarà, a l’Espai ScreenBox de Lleida (antic Funàtic), la taula rodona i projecció del documental Aamelat souriyat. Jornaleres de la guerra.

El film és obra de l’antropòloga i reconeguda fotoperiodista Eva Parey, qui formarà part de la taula rodona que se celebrarà com a preludi del visionament del metratge, juntament amb Enric Figueres, cap de projectes de Garrigues Cooperació, Patricia Garcia, responsable territorial d’APIP-ACAM, i Banna Diatta, dona migrant temporera d’origen senegalès que exposarà la seva història de vida.

Tant el documental com la xerrada volen servir per abordar la situació de milions de persones arreu del món que es veuen obligades a migrar cap a tercers països a causa de les guerres, la persecució, la vulneració dels drets humans o, també, la crisi climàtica en el seu país d’origen. És per això que l’entitat lleidatana i la Paeria col·laboren per conscienciar la ciutadania en vers una realitat sovint silenciada.

L’inici de l’acte anirà a càrrec del regidor de Cooperació a la Paeria, Jackson Quiñónez Vernaza, qui farà lectura del manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades.

El documental Aamelat souriyat
Aamelat souriyat. Jornaleres de la guerra és fruit de quatre estades d’Eva Parey a un assentament informal a la Vall de la Bekaa, al Líban, prop de la frontera de la República Àrab Siriana. Segons ACNUR, el Líban és el país del món que més refugiats per habitant acull. El nombre de refugiats que hi ha al país arriba a 916.113, tot i que el govern estima que hi ha al voltant d’un milió i mig (entre sirians i palestins).

És a la Vall de la Bekaa on la majoria de refugiats sirians acaben establint-se. De fet, es calcula que el 40% dels refugiats sirians s’estableixen en aquesta vall allargada que s'estén centenars de quilòmetres per cadenes muntanyoses. Es calcula que uns 350.000 sirians estan distribuïts a la Bekaa en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra.

En aquest context les dones i nenes sirianes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents libanesos en condicions d’explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència de la seva família. Les famílies sirianes que viuen en condicions d’extrema pobresa intenten sobreviure com sigui. El treball al camp és l'única opció per a nenes i dones.

Aquestes dones i nenes són reclutades pel shawish, el responsable del campament en el qual viuen, que gestiona el seu treball per a agricultors libanesos. Estan sota la supervisió de capatassos i terratinents que fan ús de la violència per a marcar l'autoritat. «Aamelat souriyat» significa «Jornaleres sirianes» en àrab.

El documental ha estat seleccionat al Festival de Màlaga; Cine Otro (Xile);  Festival Santiago Álvarez in memoriam (Cuba); Musoc (Astúries); One Country One Film (França); Liberation DocFest (Bangladesh), i ha rebut el Premi Impacte!, al valor humà.

Dia Mundial de les Persones Refugiades
Abans de la celebració de la taula rodona està previst que el regidor Jackson Quiñónez faci lectura del manifest elaborat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que servirà per obrir noves línies de debat entorn de la situació de les persones refugiades arreu del món. En aquest sentit, es podrà conèixer, per veu de la seva protagonista, la història de vida de Banna Diatta, una dona migrant temporera d’origen senegalès a Lleida.  

Per la seva banda, Patricia Garcia, responsable territorial d’APIP-ACAM realitzarà una breu introducció a la situació de Refugi, i explicarà els recursos disponibles per a població refugiada a Lleida. El cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, en canvi,

L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) i l’Oficina Internacional per a les Migracions (OIM) indiquen que hi ha 36,4 milions de persones refugiades i 75,9 milions de desplaçades internes al món, unes xifres sense precedents agreujades, a més, per la crisi climàtica, els conflictes armats i un augment de les desigualtats socials.

11 de juny 2024

Ni silenci ni violència: Planta cara al masclisme

 

La violència contra la dona encara avui dia continua sent present en totes les regions del món, així com afectant dones de tota mena, de diferents nivells econòmics o educacionals. Però, no sols afecta les dones, sinó que frena el desenvolupament d'un sistema de valors pacífics i democràtics en tota la societat.

La violència cap a les dones suposa un atemptat contra la dignitat i integritat psicològica, moral i física, i en conseqüència una intolerable violació dels drets humans. És la màxima manifestació de la desigualtat entre dones i homes i continua sent, encara avui, la principal causa de mort violenta en les dones.

La violència masclista té importants repercussions en el benestar i la salut de les dones a curt i a llarg termini. En la majoria dels casos, les seqüeles persisteixen fins i tot molt després que la relació de maltractament hagi acabat. Des del punt de vista de la salut mental de la víctima, l'exposició a una violència o abús emocional continuat, encara que no existeixi violència física, provoca conseqüències molt greus que requereixen un tractament terapèutic adequat per a superar-les.

El 24,4% de les dones que van sofrir violència física o sexual a Europa en 2022 van denunciar i de les 56 víctimes de violència de gènere que van ser assassinades a l’Estat espanyol en 2023, 40 no havien presentat denúncia (una dona triga entre vuit i deu anys a denunciar). Des que en 2003 es van començar a comptabilitzar oficialment aquests crims masclistes a l’Estat, són ja 1.238 víctimes.

La por a l’agressor, la incertesa de rebre ajuda de l’entorn, institucions o cossos policials o judicials, o les traves institucionals, són alguns dels factors que fan que les dones que pateixen violències masclistes no denunciïn la situació.

Per tot això, des de Garrigues Cooperació Internacional volem reivindicar la necessitat de continuar insistint que els drets d'aquestes dones víctimes de la violència de gènere es continuïn treballant i poder aconseguir la seva materialització en la realitat, de manera que, per fi, les dones se sentin segures i acompanyades en el procés. Aconseguir d'aquesta manera que la prevenció sigui eficaç i que cada vegada siguin més les dones que facin el pas cap a una denúncia realment segura.

5 de juny 2024

La Biblioteca Pública inaugura una exposició per trencar el silenci de les temporeres de Lleida

La mostra fotogràfica protagonitzada per 17 dones racialitzades compta amb els retrats de la periodista Mireia Comas 

 

Trencant fronteres internes és l’exposició que des d’avui, i fins al pròxim 28 de juny, es pot veure al Claustre de l’Àrea Infantil i Juvenil de la Biblioteca Pública de Lleida. Organitzada per l’Institut de les Desigualtats i Garrigues cooperació internacional, amb el suport de l’Agència catalana de cooperació al desenvolupament, té com a missió visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia dins el territori català.

L’exposició, inaugurada avui per Enric Figueres, cap de projectes de Garrigues Cooperació, Banna Diata, dona temporera protagonista de l’exposició, Albert Turull, director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, vol “visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia, dins el territori català”, segons ha explicat Figueres.

Per la seva banda, Banna Diata, ha denunciat les condicions laborals a les quals es veuen abocades les persones racialitzades, especialment les de l’Àfrica negra: “ser immigrant és l’experiència més dura que he viscut a la meva vida”, ha dit.

 

En aquest senti, el text de l’exposició, elaborat per la Plataforma Fruita amb Justícia Social, recorda que: “estiu rere estiu l’engranatge de la indústria fruitera reclama dones i homes que la facin possible. Elles i ells són la baula imprescindible perquè cada fruit sigui recollit de l’arbre, classificat, encaixat i enviat a un mercat llunyà on serà consumit per persones alienes a les fatigues que suposa omplir el seu plat. Un gran esforç pagat amb magres salaris i sense tenir cura de les persones”. 

Els retrats de les 17 protagonistes han estat realitzats per la fotògrafa egarenca, Mireia Comas, un dels referents del fotoperiodisme crític i compromès a Catalunya. Els seus projectes han donat veu a realitats silenciades, a persones en situació de vulnerabilitat i als moviments socials, fet que li ha provocat haver estat víctima de detencions arbitràries i abusos policials, explica.

 

Les instantànies de Mireia Comas s’han publicat a mitjans com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, El País, Diari de Terrassa o Diari de Sabadell. El seu darrer projecte, Atrapats, ha rebut nombrosos premis, entre ells el Miravisions (categoria professional) 2020. L’any passat va ser guardonada, juntament amb tots els periodistes víctimes de la ‘llei mordassa’, amb el Premi Llibertat d’Expressió, que atorga la Unió de Periodistes Valencians.