18 de març 2025

Alumnes de l'INS Nou d’Alcarràs coneixen les històries de vida de dones temporeres a través de l’exposició ‘Trencant fronteres internes’

Una de les protagonistes explica el seu relat en primera persona en una xerrada didàctica als alumnes del centre

Els darrers quinze dies, l’INS Nou d’Alcarràs ha acollit l’exposició ‘Trencant fronteres Internes’ que recull els relats de 17 dones racialitzades que han treballat com a temporeres en la campanya de la fruita a les Terres de Lleida. Organitzada per l’Institut de les Desigualtats i Garrigues cooperació internacional de Lleida, amb el suport de Segrià Dinàmic (CC del Segrià) i de l’Agència catalana de cooperació al desenvolupament, té com a missió visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia dins el territori català. L’activitat s'emmarca dins del projecte de sensibilització ‘Dones lliures d'islamofòbia i racismes: desconstruint blanquituts’.

Banna Diatta, una de les noies protagonistes, ha realitzat avui, dia de la cloenda de l’exposició, una xerrada on ha denunciat les condicions laborals a les quals es veuen abocades les persones racialitzades, especialment les de l’Àfrica negra: “ser immigrant és l’experiència més dura que he viscut a la meva vida”, ha dit. La història de vida de la Banna és l’exemple de la vulneració de drets humans. Ella va arribar a Lleida l’any 2008 sota la fórmula d’un matrimoni concertat amb un compatriota seu d’edat avançada. La seva impactant història reflecteix el camí de moltes dones migrants i de com l’afany de superació i resiliència li va permetre emancipar-se treballant de temporera a la fruita, on també va patir un règim quasi d’explotació laboral. Actualment, ha format una nova família amb un company del seu país, però lliurement escollit per ella amb qui ha tingut un fill. La seva història de vida posa en relleu el maltractament que pateixen les dones migrants (moltes han estat víctimes del tràfic de dones, l’explotació sexual, agressions, violacions, etc.) en un context de terrible solitud, lluny de la seva família i sense parlar ni entendre la llengua.

El text introductori de l’exposició, elaborat per la Plataforma Fruita amb Justícia Social, recorda que: “estiu rere estiu l’engranatge de la indústria fruitera reclama dones i homes que la facin possible. Elles i ells són la baula imprescindible perquè cada fruit sigui collit de l’arbre, classificat, encaixat i enviat a un mercat llunyà on serà consumit per persones alienes a les fatigues que suposa omplir el seu plat. Un gran esforç pagat amb magres salaris i sense tenir cura de les persones”.

Els retrats de les 17 protagonistes han estat realitzats per la fotògrafa egarenca, Mireia Comas, un dels referents del fotoperiodisme crític i compromès a Catalunya. Els seus projectes han donat veu a realitats silenciades, a persones en situació de vulnerabilitat i als moviments socials, fet que li ha provocat haver estat víctima de detencions arbitràries i abusos policials, explica.

Les instantànies de Mireia Comas s’han publicat a mitjans com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, El País, Diari de Terrassa o Diari de Sabadell. El seu darrer projecte, Atrapats, ha rebut nombrosos premis, entre ells el Miravisions (categoria professional) 2020. L’any passat va ser guardonada, juntament amb tots els periodistes víctimes de la ‘llei mordassa’, amb el Premi Llibertat d’Expressió, que atorga la Unió de Periodistes Valencians.

Sobre Garrigues Cooperació Internacional
Garrigues Cooperació Internacional (GCI) és una entitat sense ànim de lucre de la ciutat de Lleida que té per objectiu la defensa, implantació i difusió dels drets humans de manera en general amb perspectiva de gènere i antiracista. GCI treballa, concretament, en projectes que promouen la denúncia de les vulneracions de drets i el suport a l'increment de capacitats organitzatives dels moviments de dones i feministes, foment de polítiques i reconeixement del lideratge per tal de reduir les vulneracions denunciades. Garrigues Cooperació Internacional —entitat de la branca social del Grup Cultural Garrigues de Lleida— neix el 1988 amb una estratègia clara i concreta enfocada en l'acció social (principalment, en la formació de líders comunitaris basats en les cultures de pau, democràtica i educativa). L'entitat té una presència constant a les Terres de Lleida, però connectada amb altres entitats d'arreu del país, a partir d'un treball en xarxa exhaustiu.

17 de març 2025

Festival Antiracista 22M

Dissabte 22 de març, 17.00h-20.30h
Cotxeres de Sants
Carrer de Sants, 79, Sants-Montjuïc, 08014 Barcelona

Queda una setmana per al Festival: et posem al dia.

Continguts

Tenim un cartell impressionant, amb música molt variada, ball, màgia, una exposició de dibuixos antiracistes…

Acabem de confirmar que una companyia de pallassos s’encarregarà de posar “ordre” mentre la gent entra al Festival. Es recomana arribar una mica abans de les 17h per poder passar sense entrebancs per aquest control de “seguretat” molt especial ;-) .

És molt possible que tinguem més novetats pel que fa als continguts, però ja queda clar que al Festival hi haurà coses per a tothom, des de la canalla fins a fans del hip hop més trencador.

Mira’t la pàgina web del Festival: https://ucfr.cat/2025/02/22/festival-antiracista-dissabte-22-de-marc-barcelona/

Difusió

Un gran repte és fer arribar la convocatòria al màxim nombre de persones. No podem pagar publicitat, però tenim quelcom que les empreses no tenen: gent!

Depèn de nosaltres, les persones i entitats que formem UCFR, animar la gent a participar.

Tenim cartells i flyers per imprimir i penjar al suro de la feina, del CAP, on sigui.

I per suposat, va bé fer difusió a xarxes. Si fas un post, si us plau posa el hashtag #FestivalAntiracista22M, i ens pots etiquetar com @UCFRcat a gairebé totes les XXSS.

Vídeos

Una cosa específica que funciona bé, és fer un vídeo cridant a la participació. Podries comentar algun element del programa que t’atreu especialment. Qualsevol persona ho pot fer, no cal que siguis (pel moment!) una “influencer” famosa: tot ajuda.

Evidentment, aniria bé que representants d’organitzacions fessin vídeos cridant a la participació. I si feu un vídeo, recordeu de penjar-lo amb #FestivalAntiracista22M i @UCFRcat

Adhesions i Fira d’Entitats

Més de 60 entitats de tot tipus ja s’han adherit al Festival. Una vintena d’aquestes posaran una parada a la Fira d’Entitats, on trobaràs aliments per a la ment, per a l’ànima, i per a la panxa…

Si la vostra entitat encara no consta a la llista, proposa que s’hi adhereixi. I plantegeu-vos posar una parada a la Fira; encara queda espai per a més.

Suport econòmic urgent

És trist demanar diners, però més trist és no tenir els recursos per poder fer activitat antiracista.

Celebrem el Festival en base a la voluntat, però hi ha despeses inevitables, i el cost total supera els mil euros. Això és més del que pot assumir UCFR.

Demanem a les entitats, i a les persones que s’ho puguin permetre, que facin una aportació per poder celebrar el Festival i continuar amb la nostra feina.

Número de compte a Caixa d’Enginyers: ES34 3025 0005 8114 3328 2758

Siguis del nostre equip el 22M!

Ajuda'ns a muntar i celebrar el Festival el proper dissabte! Si vols participar, durant tot o part del temps entre 16h i 21.30h del ds, 22M, apunta’t mitjançant aquest formulari.

Una mobilització global

El Festival forma part d’una protesta de moviments unitaris arreu del planeta.

Mira la crida internacional, i el centenar llarg d’accions que consten al mapa del món.

4 de març 2025

8-M: Testimonis en primera persona de dones temporeres a la fruita de Lleida

L’activista senegalesa Banna Diatta explica la seva experiència en la campanya de la fruita en una xerrada en la qual es presenta el documental ‘La pell del silenci’


L’activista senegalesa Banna Diatta va oferir ahir a la seu de Garrigues Cooperació una xerrada antiracista i feminista per explicar la seva experiència com a recol·lectora de la fruita a Lleida. Sota el títol ‘Trencant fronteres internes’, Diatta va detallar les condicions en les quals treballen moltes dones en magatzems de fruita, en alguns casos com el seu sense contracte ni assegurança.

La història de vida de Banna Diatta, malauradament, és comuna en moltes dones que arriben a Lleida des de l’Àfrica negra. En el seu cas, ho va fer mitjançant un matrimoni concertat amb un compatriota seu d’edat avançada. A força de treballar i superar infinitat de penúries es va poder emancipar i ara ha format una família amb un company lliurement escollit per ella amb qui ha tingut un fill. 


Banna Diatta, juntament amb la seva cosina, Marianna, són les protagonistes del primer episodi de la sèrie documental ‘La pell del silenci’. Aquesta compilació d’històries de vida de dones temporeres d’origen africà vol treure a la llum una situació laboral i social silenciada. Durant la xerrada es va fer una breu presentació de la sèrie i es va poder visionar el primer episodi, disponible al canal de YouTube de l’entitat: https://youtu.be/nQWJUiBnhS4?feature=shared

‘Trencant fronteres internes és la primera de les dues xerrades que ha organitzat Garrigues Cooperació Internacional per celebrar el 8-M. La segona xerrada se celebra avui, dimarts, a la mateixa seu, a partir de les 19 h, a càrrec de la psicòloga Anna Sala, que abordarà la xacra de la violència silenciada envers les dones.



27 de febr. 2025

Alumnes del Programa de Formació i Inserció de l’IES de la Caparrella participen en el taller ‘Ningú és il·legal al món’

Impartit per la fotoperiodista Mireia Comas, dona visibilitat a la situació dels joves migrants vulnerabilitzats

Una dotzena d’alumnes del Programa de Formació Inserció de l’IES de la Caparrella, de 16 a 21 anys, van participar ahir en el taller ‘Ningú és il·legal al món’, impartit per la fotoperiodista egarenca Mireia Comas i el jove d’origen marroquí Ayoub Iglili. La intervenció tracta la situació d’un grup de joves migrants que van malviure en una fàbrica en runes a Terrassa durant la pandèmia. A partir de diferents imatges reals que retraten la vida a la fàbrica, els alumnes han d’identificar l’escena i aportar les seves sensacions respecte al que veuen. L’objectiu no és altre que sensibilitzar i treure a la llum una realitat silenciada que es repeteix en molts indrets de Catalunya.

Es dona la circumstància que part de l’alumnat participant de l’IES Caparrella és d’origen nord-africà i subsaharià, i ha viscut o coneix realitats semblants a les de l’Ayoub. Això va permetre crear noves sinergies entre ells, tot retratant històries de vida particulars que van enriquir el taller. Els alumnes de la Caparrella són joves migrants que no han obtingut la titulació de l'ESO i es volen continuar formant cap a la via de la formació professional. Els principals objectius són proporcionar les competències que els permetin la incorporació al món laboral o a continuar amb la seva formació.

 Per aquesta raó, tant Mireia Comas com el professorat de la Caparrella van incidir en el fet de la importància de completar formacions amb capacitats professionals i l’estudi de la llengua, perquè són dos factors necessaris per poder desenvolupar una trajectòria de vida amb perspectives de futur.

Els alumnes també van poder conèixer un petit fanzín amb fotografies fetes per Mireia Comas i els joves de la fàbrica, una mena de dietari que mostra el dia a dia a l’immoble de Terrassa. “La premsa, els polítics i part de la societat estigmatitza aquests joves. El fanzín no és més que la prova plausible de què aquests joves poden fer coses constructives, amb sensibilitat i ànima”, explica la fotoperiodista. Val a dir que el fanzín es presentarà el propvinent 22 de març a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida (Corts Catalanes, 79).

El taller ‘Ningú és il·legal al món’ forma part del projecte ‘Dones lliures d’islamofòbia: Desconstruint blanquituts’, impulsat per l’institut de les Desigualtats de Terrassa amb la col·laboració de Garrigues Cooperació Internacional de Lleida i compta amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació.


26 de febr. 2025

L'Institut Nou d'Alcarràs acull l'exposició 'Trencant fronteres internes'

La mostra fotogràfica protagonitzada per 17 dones racialitzades compta amb els retrats de la periodista Mireia Comas

Trencant fronteres internes és l’exposició que del 3 al 14 de març es podrà visitar l'Institut Nou d'Alcarràs. Organitzada per l’Institut de les Desigualtats i Garrigues cooperació internacional, amb el suport de l’Agència catalana de cooperació al desenvolupament, té com a missió visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia dins el territori català. La mostra ensenya els retrats de 17 dones racialitzades amb un text que resumeix la seva història de vida.

Els retrats de les 17 protagonistes han estat realitzats per la fotògrafa egarenca, Mireia Comas, un dels referents del fotoperiodisme crític i compromès a Catalunya. Els seus projectes han donat veu a realitats silenciades, a persones en situació de vulnerabilitat i als moviments socials, fet que li ha provocat haver estat víctima de detencions arbitràries i abusos policials, explica.

Les instantànies de Mireia Comas s’han publicat a mitjans com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, El País, Diari de Terrassa o Diari de Sabadell. El seu darrer projecte, Atrapats, ha rebut nombrosos premis, entre ells el Miravisions (categoria professional) 2020. L’any passat va ser guardonada, juntament amb tots els periodistes víctimes de la ‘llei mordassa’, amb el Premi Llibertat d’Expressió, que atorga la Unió de Periodistes Valencians.

25 de febr. 2025

Garrigues Cooperació porta el teatre basat en drets humans al Centre Penitenciari Obert de Lleida

L’actor de cine, teatre i TV, Thimbo Samb, interpreta l’obra ‘El sueño es vida’ 


 El Centre Penitenciari Obert de Lleida va ser l’escenari el passat 18 de febrer de l’obra de teatre ‘El sueño es vida’, basada en la biografia de l’actor protagonista Thimbo Samb, i dirigida per Moisès Mato. La representació, que es va dur a terme al menjador del centre, va aplegar prop d’una quarantena d’interns i funcionaris, que es van poder submergir en el dramatisme i les penúries que pateixen els milers de migrants que arriben per la ‘ruta canària’.

En finalitzar l’obra es va obrir un torn de preguntes en el que els interns van poder conèixer per veu de l’actor les peripècies que va sofrir per arribar a Europa i poder regularitzar la seva situació. La participació dels usuaris va ser molt positiva, obrint-se un debat entorn del racisme i la xenofòbia al Nord Global.

L’activitat la va organitzar Garrigues Cooperació Internacional i va comptar amb el suport de l’Institut de les Desigualtats, el Centre Penitenciari Obert de Lleida i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat.

 

Thimbo Samb va arribar a Tenerife el 2006, després de quatre intents en pastera. Allí va estar en un CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) divuit dies, després el van traslladar a Madrid, i d'allà a Sagunt. Com no trobava feina, se'n va anar a València, on va estar tres mesos vivint al carrer. «Va ser l'etapa més dura, però també la més bonica, i no la canviaria per res, perquè vaig aprendre molt. Jo abans no sabia el que era la pobresa, ni estar sol. Aquí buscava menjar a les escombraries, dormia sense sopar… I em vaig adonar d'aquesta altra realitat. Això va fer que després fos activista».

A la CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) li van donar l'oportunitat de formar part del grup «teatre oprimit». Un dels seus professors tenia una fundació i li deixava anar a les seves classes a canvi de repartir fulls de mà. Va ser aquí on va començar la seva carrera com a actor a l’estat espanyol.

Thimbo Samb ha actuat en sèries com a Antidisturbios (Movistar +), Servir y Proteger (RTVE) o Apagón (Movistar+), en pel·lícules com El silencio del pantano (Netflix), Rainbow (Netflix), i en obres de teatre com El sueño es vida, que porta per diferents zones del país.


Garrigues Cooperació celebra el 8 de Març amb dues xerrades

L’activista senegalesa Banna Diatta parlarà sobre les fronteres internes de les joves migrants i la psicòloga Anna Sala abordarà les violències silencioses en vers les dones

Un any més, Garrigues Cooperació Internacional, coincidint amb la celebració del 8-M, ha organitzat xerrades per sensibilitzar i informar la ciutadania al voltant de les violències contra les dones. 


Enguany, la sala d’actes de la seu de l’entitat (carrer Acadèmia, 44, Altell) acollirà el dilluns, 3 de març, a partir de les 20 h la xerrada feminista i antiracista Dones i fronteres internes, a càrrec de l’activista Banna Diatta. Aquesta jove d’origen senegalès explicarà la seva experiència com a temporera de la fruita a Lleida i les vulneracions de drets que ha patit per ser migrant, negra i dona. 


D’altra banda, la psicòloga Anna Sala Galindo llicenciada en psicologia, Màster en neuropsicologia i educació, Postgrau en igualtat i gènere, Postgrau en psicologia jurídica, forense i penitenciària i que actualment treballa com a psicòloga del CIAD del Casal de la Dona de l’Ajuntament de Lleida i exerceix de professora associada d’Història de la Psicologia al Grau de Psicologia de la Universitat de Lleida, oferirà la xerrada La violència silenciosa vers les dones. En aquest cas, l’acte es durà a terme a la mateixa seu de l’entitat, el dimarts 4 de març a les 20 h.



29 de gen. 2025

La realitat dels joves migrants sense família en un taller per als alumnes de l’IES Vallverdú de les Borges Blanques

L’activitat mostra les dures condicions de vida dels joves a partir d’històries de vida narrades pels propis protagonistes

 Alumnes de Primer de Batxillerat de l’IES Josep Vallverdú han participat avui en el taller ‘Ningú és il·legal al món’ on es tracta la realitat dels menors i joves migrants no acompanyats a Catalunya. Impartit per la fotoperiodista terrassenca, Mireia Comas, i el jove d’origen marroquí Ayoub Iglili, esperona la reflexió dels alumnes i els atansa a una realitat silenciada però alhora estigmatitzada. El taller s’estructura a partir de les fotografies que Comas va realitzar l’any 2020, durant la pandèmia, en una fàbrica abandonada de Terrassa, on vivien una dotzena de menors migrants sense papers. “Vaig descobrir que al costat de casa hi havia gent malvivint en una nau en runes i vaig decidir retratar les seves condicions de vida”, explica Comas. A partir d’aquí, la periodista va establir una relació d’amistat amb els joves que la va portar a denunciar públicament la seva situació. “Vaig publicar les fotos a Twitter i va ser llavors quan l’Ajuntament de Terrassa va decidir intervenir”, explica Comas. Malgrat això, la situació, per exemple, de l’Ayoub Iglili no ha millorat molt. “Va arribar fa cinc anys a l’Estat espanyol i encara no ha pogut regularitzar la seva situació, fet que li impedeix treballar, guanyar-se la vida o llogar un pis”, afegeix la periodista. 

El taller el que vol és desmuntar discursos d’odi que tracten els menors i joves d’origen magrebí de delinqüents. “Nosaltres som com vosaltres, l’únic que no tenim papers i per això diuen que som il·legals sense drets”, diu l’Ayoub durant el taller. Els alumnes, durant l’activitat veuen fotografies sense saber el lloc o de qui es tracta i, a partir de la reflexió col·lectiva han d’identificar i contextualitzar les imatges. Alguns alumnes se sorprenen quan coneixen que es tracta d’una realitat, no d’una pel·lícula o representació. I és que el relat de l’Ayoub és colpidor quan explica que en una foguera havien d'escalfar l’aigua per rentar-se, o haver d’anar a la deixalleria per trobar roba o deixalles per revendre. La interacció amb l’alumnat creix a mesura que avança el taller i al final són el propis alumnes qui demanen la paraula per preguntar a l’Ayoub. Així és com esbrinen que quan truquen a les seves famílies, els joves migrants expliquen que viuen bé i que tot és fantàstic per no preocupar els seus pares. Entretant, la vida d’aquests joves passa desapercebuda a ulls de la societat, que per temor i hipocresia prefereix mirar cap a una altra banda.


El taller ‘Ningú és il·legal al món’ està organitzat conjuntament per l’Institut de les Desigualtats de Terrassa i Garrigues Cooperació Internacional dins el projecte Deconstruint blanquituds. Està previst que el mes de febrer vinent el taller se celebri a l’Institut de la Caparrella.

9 de des. 2024

La UdL, amb el suport de Garrigues Cooperació, inaugura una mostra fotogràfica sobre jornaleres sirianes al Líban en règim d’explotació

‘Aamelat Souriyat. Jornaleres sirianes, dones i nenes, refugiades a la Vall de la Bekaa’ és un treball de la fotoperiodista Eva Parey


Fins que Israel no va començar a atacar el Líban era difícil ubicar la Vall de la Bekaa. La fotoperiodista Eva Parey, però, ja fa uns anys que treballa en aquesta zona en conflicte. Fruit dels seus viatges va sorgir l’exposició fotogràfica ‘Aamelat Souriyat. Jornaleres sirianes, dones i nenes, refugiades a la Vall de la Bekaa’, que ara es pot veure a l’edifici del Centre de Cultures del campus de la Universitat de Lleida a Cappont fins al 20 de desembre.

L’exposició compta amb el suport de l’entitat lleidatana Garrigues Cooperació Internacional, de la regidoria de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Lleida i de l'Institut de les Desigualtats de Terrassa. Aquest treball va rebre una beca europea DevReporter l’any 2019, i, concretament, es materialitza a partir de quatre estades de l’autora a un assentament informal a prop de la frontera, on va conviure amb les protagonistes de les seves imatges.

La mostra documenta les condicions d’explotació laboral i de vulneració de drets que pateixen les dones i nenes que han fugit de la guerra civil a Síria i que viuen en assentaments informals al Líban.

Les fotografies, realitzades entre el 2018 i el 2019, reflecteixen la realitat de les jornaleres que treballen al camp per a terratinents libanesos, en jornades extenuants i amb salaris ínfims, i que alhora han de fer front a les dificultats de la vida en els camps de refugiats, on manquen els serveis bàsics i la protecció legal. El projecte també vol visibilitzar la resiliència i la dignitat d’aquestes dones i nenes, que malgrat les adversitats, mantenen la seva identitat i les seves ganes de viure.


La realitat a la Vall de la Bekaa
Aquesta exposició d’Eva Parey és fruit del seu treball fotogràfic a un assentament informal a la Vall de la Bekaa, al Líban, prop de la frontera de la República Àrab Siriana. Segons ACNUR, el Líban és el país del món que més refugiats per habitant acull. El nombre de refugiats que hi ha al país arriba a 916.113, tot i que el govern estima que hi ha al voltant d’un milió i mig (entre sirians i palestins).

És a la Vall de la Bekaa on la majoria de refugiats sirians acaben establint-se. De fet, es calcula que el 40% dels refugiats sirians s’estableixen en aquesta vall allargada que s'estén centenars de quilòmetres per cadenes muntanyoses. Es calcula que uns 350.000 sirians estan distribuïts a la Bekaa en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra.

En aquest context les dones i nenes sirianes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents libanesos en condicions d’explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència de la seva família. Les famílies sirianes que viuen en condicions d’extrema pobresa intenten sobreviure com sigui. El treball al camp és l'única opció per a nenes i dones.

Aquestes dones i nenes són reclutades pel shawish, el responsable del campament, que gestiona el seu treball per a agricultors libanesos. Estan sota la supervisió de capatassos i terratinents que fan ús de la violència per a marcar l'autoritat. «Aamelat souriyat» significa «Jornaleres sirianes» en àrab.


28 de nov. 2024

25-N: Projecció del curt-documental ‘Juntas’

En commemoració del 25-N i dins de la implementació del projecte ‘Ni silenci, ni violència’ de Garrigues Cooperació 

Per commemorar el 25-N, Dia Internacional per a l'eliminació de les violències masclistes, la seu de Garrigues Cooperació va acollir ahir la projecció el documental ‘Juntas’, produït pel Ministeri d’Igualtat.

La cinta repassa l’evolució de la violència masclista a l’estat espanyol a partir del testimoni d’una dona que va patir els estralls de la violència masclista en la dècada dels noranta. En el documental també apareixen reflexions de juristes, educadores socials, activistes i polítiques. El curt deixa palès alguns dels avenços que s’han realitzat en l’eliminació de les violències masclistes, però també fa incís en què la feina en matèria d’educació o conscienciació encara és molt minsa.

La projecció del documental va comptar amb la introducció del cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, qui va explicar en profunditat les accions que s’han dut a terme en l’execució del projecte ‘Ni silenci, ni violència’ que implementa Garrigues Cooperació en col·laboració del Departament de Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, l’entitat ha organitzat aquests 2024 diferents activitats, tallers, exposicions i campanyes de comunicació destinades a la sensibilització de la ciutadania. En l’acte d’ahir van participar una vintena de persones.


 

13 de nov. 2024

El mediador intercultural Lahcen Boumakhtaf parla a Garrigues Cooperació sobre com afecta la llei d'estrangeria de l’Estat espanyol als migrants

El president d’ANTERSAN considera que la norma és racista i s’ha d’abolir del tot

 

La seu de Garrigues Cooperació Internacional va acollir ahir dimarts, 12 de novembre, la xerrada Integració, racisme i llei d’estrangeria, a càrrec del mediador intercultural Lahcen Boumakhtaf de l’Associació ANTERSAN. El cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, va realitzar la presentació del col·loqui que s'emmarca en el projecte de sensibilització ‘Contra el racisme i la xenofòbia: viure en plena llibertat’ que executa l’entitat lleidatana. 

Lahcen Boumakhtaf és d’origen marroquí i va arribar a l’estat espanyol l’any 1999 i sap què és patir en primera persona la discriminació social però també institucional. No obstant això, ben aviat es va integrar en la societat catalana desenvolupament feines de tota mena, però la seva capacitat integradora va fer que acabés formant-se i exercint com a mediador intercultural. De fet, va ser una de les peces claus alhora de “crear confiança” al CAP de la Rambla de Ferran de Lleida durant la pandèmia de la Covid-19. Actualment, resideix a Tarragona i presideix l’Associació ANTERSAN, des d’on executa projectes que desenvolupen amb població immigrada. 

 

En la xerrada d’ahir Lahcen Boumakhtaf va abordar la xacra del racisme que, segons va explicar, s'estén a les institucions amb lleis com la d’estrangeria de l’estat espanyol, pendent de ser reformada després que PP i JxCat la tombessin al Congrés dels Diputats. “La llei d’estrangeria és una norma racista que s’ha d’abolir en el seu conjunt”, va indicar Boumakhtaf. 

I és actualment dins l’estat espanyol conviu en situació irregular unes 700.000 persones segons estimacions de l’institut Nacional d’Estadística (INE) sense que se’ls doni una solució per poder exercir els seus drets de manera normalitzada. 

En paraules de l’intermediador “calen prou recursos per a garantir els drets imprescindibles de la població migrant” perquè “cal acollir bé per tal que es pugui crear una societat igualitària”. 

Durant la xerrada col·loqui, la sala va acollir l’exposició Discurs d’odi: la paraula com a eina discriminatòria, realitzada per Garrigues Cooperació Internacional, en la qual aborda l’augment dels discursos racistes i xenòfobs arreu del món.


 

21 d’ag. 2024

Contra el racisme i la xenofòbia

Viure en plena llibertat

El racisme encara és la primera causa de delictes d’odi, tant a Catalunya com a l’estat. La propagació i «normalització» creixent del discurs racista és un indicador de com el racisme és un element clau de subordinació i discriminació, present a tots els àmbits de la societat. L’odi racista no és casual ni ocasional: és institucional, estructural i sistemàtic. 


El racisme i la xenofòbia són, doncs, un exemple més de discriminació, una discriminació que en definitiva és una expressió dels processos d’exclusió social. La lluita contra la discriminació racista i xenòfoba es converteix en una eina clau per la conquesta dels drets humans i la igualtat d’oportunitats.

A més, la violència exercida contra immigrants o minories ètniques, sigui per grups d’extrema dreta o pels cossos policials, els problemes amb la justícia o el tracte discriminatiu en altres vessants de la vida quotidiana són símptoma evident de la criminalització d’aquests col·lectius.

La campanya ‘Viure En Plena Llibertat. Contra El Racisme i La Xenofòbia’ de Garrigues Cooperació Internacional vol ajudar en la transformació social a partir de diferents accions de comunicació, sensibilització i conscienciació. I també denunciar les discriminacions racistes que trobem al nostre voltant perquè la invisibilització del racisme no ens permet avançar cap a una societat justa i igualitària.

En aquest sentit, Garrigues Cooperació Internacional realitza accions concretes com xerrades, jornades de treball o exposicions visuals sobre les vulneracions dels drets de les persones, contra el racisme i la xenofòbia.


 


9 d’ag. 2024

La carpa per la diversitat i contra el masclisme visita Mollerussa

Els veïns de la capital del Pla d’Urgell s’informen i consciencien sobre les xacres de les violències masclistes i LGTB-fòbiques

El passat dimecres, 7 d’agost, la carpa per la diversitat i contra les violències masclistes va visitar el mercat de Mollerussa. Durant tot el matí va estar oberta a la ciutadania —a l’avinguda del Canal, coincidint amb el mercat setmanal— en una campanya de conscienciació i sensibilització impulsada conjuntament per Garrigues Cooperació Internacional i l’Agència Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació, Lleida.cat (ACDC.LLEIDA.CAT). Mollerussa és el tercer municipi que acull la carpa després de les Borges Blanques i Balaguer. La pròxima parada de la carpa serà el mes d’octubre a Lleida ciutat.


La carpa acull l’exposició ORGULLosa de mi, una mostra a través d'imatges i textos que vol fer pedagogia de la diversitat sexual i de gènere dins la campanya ‘Para’t a l’homofòbia’. A més, s’informa els ciutadans sobre com combatre la xacra de les violències masclistes en una segona campanya que porta el nom de ‘Ni silenci, ni violència’. Així mateix, es reparteix material didàctic de manera gratuïta per conscienciar, informar i sensibilitzar a la població com polseres, bolígrafs, punts de llibre, ventalls, bosses de roba, adhesius o banderoles amb l’arc de sant Martí.



13 de juny 2024

Garrigues Cooperació atansa la situació d’explotació de les refugiades sirianes al Líban amb la projecció del documental ‘Jornaleres de la guerra’

També amb una taula rodona a càrrec de la directora del film, el cap de projectes de Garrigues Cooperació, la responsable territorial d’APIP-ACAM i una dona migrant temporera a Lleida

 

En el marc de les campanyes de sensibilització que porta a terme Garrigues Cooperació Internacional amb la col·laboració de l’Institut de les Desigualtats, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el suport de la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, el propvinent 20 de juny, Dia Internacional de les Persones Refugiades, a les 19:30 h, es realitzarà, a l’Espai ScreenBox de Lleida (antic Funàtic), la taula rodona i projecció del documental Aamelat souriyat. Jornaleres de la guerra.

El film és obra de l’antropòloga i reconeguda fotoperiodista Eva Parey, qui formarà part de la taula rodona que se celebrarà com a preludi del visionament del metratge, juntament amb Enric Figueres, cap de projectes de Garrigues Cooperació, Patricia Garcia, responsable territorial d’APIP-ACAM, i Banna Diatta, dona migrant temporera d’origen senegalès que exposarà la seva història de vida.

Tant el documental com la xerrada volen servir per abordar la situació de milions de persones arreu del món que es veuen obligades a migrar cap a tercers països a causa de les guerres, la persecució, la vulneració dels drets humans o, també, la crisi climàtica en el seu país d’origen. És per això que l’entitat lleidatana i la Paeria col·laboren per conscienciar la ciutadania en vers una realitat sovint silenciada.

L’inici de l’acte anirà a càrrec del regidor de Cooperació a la Paeria, Jackson Quiñónez Vernaza, qui farà lectura del manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades.

El documental Aamelat souriyat
Aamelat souriyat. Jornaleres de la guerra és fruit de quatre estades d’Eva Parey a un assentament informal a la Vall de la Bekaa, al Líban, prop de la frontera de la República Àrab Siriana. Segons ACNUR, el Líban és el país del món que més refugiats per habitant acull. El nombre de refugiats que hi ha al país arriba a 916.113, tot i que el govern estima que hi ha al voltant d’un milió i mig (entre sirians i palestins).

És a la Vall de la Bekaa on la majoria de refugiats sirians acaben establint-se. De fet, es calcula que el 40% dels refugiats sirians s’estableixen en aquesta vall allargada que s'estén centenars de quilòmetres per cadenes muntanyoses. Es calcula que uns 350.000 sirians estan distribuïts a la Bekaa en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra.

En aquest context les dones i nenes sirianes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents libanesos en condicions d’explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència de la seva família. Les famílies sirianes que viuen en condicions d’extrema pobresa intenten sobreviure com sigui. El treball al camp és l'única opció per a nenes i dones.

Aquestes dones i nenes són reclutades pel shawish, el responsable del campament en el qual viuen, que gestiona el seu treball per a agricultors libanesos. Estan sota la supervisió de capatassos i terratinents que fan ús de la violència per a marcar l'autoritat. «Aamelat souriyat» significa «Jornaleres sirianes» en àrab.

El documental ha estat seleccionat al Festival de Màlaga; Cine Otro (Xile);  Festival Santiago Álvarez in memoriam (Cuba); Musoc (Astúries); One Country One Film (França); Liberation DocFest (Bangladesh), i ha rebut el Premi Impacte!, al valor humà.

Dia Mundial de les Persones Refugiades
Abans de la celebració de la taula rodona està previst que el regidor Jackson Quiñónez faci lectura del manifest elaborat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que servirà per obrir noves línies de debat entorn de la situació de les persones refugiades arreu del món. En aquest sentit, es podrà conèixer, per veu de la seva protagonista, la història de vida de Banna Diatta, una dona migrant temporera d’origen senegalès a Lleida.  

Per la seva banda, Patricia Garcia, responsable territorial d’APIP-ACAM realitzarà una breu introducció a la situació de Refugi, i explicarà els recursos disponibles per a població refugiada a Lleida. El cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, en canvi,

L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) i l’Oficina Internacional per a les Migracions (OIM) indiquen que hi ha 36,4 milions de persones refugiades i 75,9 milions de desplaçades internes al món, unes xifres sense precedents agreujades, a més, per la crisi climàtica, els conflictes armats i un augment de les desigualtats socials.

11 de juny 2024

Ni silenci ni violència: Planta cara al masclisme

 

La violència contra la dona encara avui dia continua sent present en totes les regions del món, així com afectant dones de tota mena, de diferents nivells econòmics o educacionals. Però, no sols afecta les dones, sinó que frena el desenvolupament d'un sistema de valors pacífics i democràtics en tota la societat.

La violència cap a les dones suposa un atemptat contra la dignitat i integritat psicològica, moral i física, i en conseqüència una intolerable violació dels drets humans. És la màxima manifestació de la desigualtat entre dones i homes i continua sent, encara avui, la principal causa de mort violenta en les dones.

La violència masclista té importants repercussions en el benestar i la salut de les dones a curt i a llarg termini. En la majoria dels casos, les seqüeles persisteixen fins i tot molt després que la relació de maltractament hagi acabat. Des del punt de vista de la salut mental de la víctima, l'exposició a una violència o abús emocional continuat, encara que no existeixi violència física, provoca conseqüències molt greus que requereixen un tractament terapèutic adequat per a superar-les.

El 24,4% de les dones que van sofrir violència física o sexual a Europa en 2022 van denunciar i de les 56 víctimes de violència de gènere que van ser assassinades a l’Estat espanyol en 2023, 40 no havien presentat denúncia (una dona triga entre vuit i deu anys a denunciar). Des que en 2003 es van començar a comptabilitzar oficialment aquests crims masclistes a l’Estat, són ja 1.238 víctimes.

La por a l’agressor, la incertesa de rebre ajuda de l’entorn, institucions o cossos policials o judicials, o les traves institucionals, són alguns dels factors que fan que les dones que pateixen violències masclistes no denunciïn la situació.

Per tot això, des de Garrigues Cooperació Internacional volem reivindicar la necessitat de continuar insistint que els drets d'aquestes dones víctimes de la violència de gènere es continuïn treballant i poder aconseguir la seva materialització en la realitat, de manera que, per fi, les dones se sentin segures i acompanyades en el procés. Aconseguir d'aquesta manera que la prevenció sigui eficaç i que cada vegada siguin més les dones que facin el pas cap a una denúncia realment segura.