9 de des. 2024

La UdL, amb el suport de Garrigues Cooperació, inaugura una mostra fotogràfica sobre jornaleres sirianes al Líban en règim d’explotació

‘Aamelat Souriyat. Jornaleres sirianes, dones i nenes, refugiades a la Vall de la Bekaa’ és un treball de la fotoperiodista Eva Parey


Fins que Israel no va començar a atacar el Líban era difícil ubicar la Vall de la Bekaa. La fotoperiodista Eva Parey, però, ja fa uns anys que treballa en aquesta zona en conflicte. Fruit dels seus viatges va sorgir l’exposició fotogràfica ‘Aamelat Souriyat. Jornaleres sirianes, dones i nenes, refugiades a la Vall de la Bekaa’, que ara es pot veure a l’edifici del Centre de Cultures del campus de la Universitat de Lleida a Cappont fins al 20 de desembre.

L’exposició compta amb el suport de l’entitat lleidatana Garrigues Cooperació Internacional, de la regidoria de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Lleida i de l'Institut de les Desigualtats de Terrassa. Aquest treball va rebre una beca europea DevReporter l’any 2019, i, concretament, es materialitza a partir de quatre estades de l’autora a un assentament informal a prop de la frontera, on va conviure amb les protagonistes de les seves imatges.

La mostra documenta les condicions d’explotació laboral i de vulneració de drets que pateixen les dones i nenes que han fugit de la guerra civil a Síria i que viuen en assentaments informals al Líban.

Les fotografies, realitzades entre el 2018 i el 2019, reflecteixen la realitat de les jornaleres que treballen al camp per a terratinents libanesos, en jornades extenuants i amb salaris ínfims, i que alhora han de fer front a les dificultats de la vida en els camps de refugiats, on manquen els serveis bàsics i la protecció legal. El projecte també vol visibilitzar la resiliència i la dignitat d’aquestes dones i nenes, que malgrat les adversitats, mantenen la seva identitat i les seves ganes de viure.


La realitat a la Vall de la Bekaa
Aquesta exposició d’Eva Parey és fruit del seu treball fotogràfic a un assentament informal a la Vall de la Bekaa, al Líban, prop de la frontera de la República Àrab Siriana. Segons ACNUR, el Líban és el país del món que més refugiats per habitant acull. El nombre de refugiats que hi ha al país arriba a 916.113, tot i que el govern estima que hi ha al voltant d’un milió i mig (entre sirians i palestins).

És a la Vall de la Bekaa on la majoria de refugiats sirians acaben establint-se. De fet, es calcula que el 40% dels refugiats sirians s’estableixen en aquesta vall allargada que s'estén centenars de quilòmetres per cadenes muntanyoses. Es calcula que uns 350.000 sirians estan distribuïts a la Bekaa en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra.

En aquest context les dones i nenes sirianes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents libanesos en condicions d’explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència de la seva família. Les famílies sirianes que viuen en condicions d’extrema pobresa intenten sobreviure com sigui. El treball al camp és l'única opció per a nenes i dones.

Aquestes dones i nenes són reclutades pel shawish, el responsable del campament, que gestiona el seu treball per a agricultors libanesos. Estan sota la supervisió de capatassos i terratinents que fan ús de la violència per a marcar l'autoritat. «Aamelat souriyat» significa «Jornaleres sirianes» en àrab.


28 de nov. 2024

25-N: Projecció del curt-documental ‘Juntas’

En commemoració del 25-N i dins de la implementació del projecte ‘Ni silenci, ni violència’ de Garrigues Cooperació 

Per commemorar el 25-N, Dia Internacional per a l'eliminació de les violències masclistes, la seu de Garrigues Cooperació va acollir ahir la projecció el documental ‘Juntas’, produït pel Ministeri d’Igualtat.

La cinta repassa l’evolució de la violència masclista a l’estat espanyol a partir del testimoni d’una dona que va patir els estralls de la violència masclista en la dècada dels noranta. En el documental també apareixen reflexions de juristes, educadores socials, activistes i polítiques. El curt deixa palès alguns dels avenços que s’han realitzat en l’eliminació de les violències masclistes, però també fa incís en què la feina en matèria d’educació o conscienciació encara és molt minsa.

La projecció del documental va comptar amb la introducció del cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, qui va explicar en profunditat les accions que s’han dut a terme en l’execució del projecte ‘Ni silenci, ni violència’ que implementa Garrigues Cooperació en col·laboració del Departament de Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, l’entitat ha organitzat aquests 2024 diferents activitats, tallers, exposicions i campanyes de comunicació destinades a la sensibilització de la ciutadania. En l’acte d’ahir van participar una vintena de persones.


 

13 de nov. 2024

El mediador intercultural Lahcen Boumakhtaf parla a Garrigues Cooperació sobre com afecta la llei d'estrangeria de l’Estat espanyol als migrants

El president d’ANTERSAN considera que la norma és racista i s’ha d’abolir del tot

 

La seu de Garrigues Cooperació Internacional va acollir ahir dimarts, 12 de novembre, la xerrada Integració, racisme i llei d’estrangeria, a càrrec del mediador intercultural Lahcen Boumakhtaf de l’Associació ANTERSAN. El cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, va realitzar la presentació del col·loqui que s'emmarca en el projecte de sensibilització ‘Contra el racisme i la xenofòbia: viure en plena llibertat’ que executa l’entitat lleidatana. 

Lahcen Boumakhtaf és d’origen marroquí i va arribar a l’estat espanyol l’any 1999 i sap què és patir en primera persona la discriminació social però també institucional. No obstant això, ben aviat es va integrar en la societat catalana desenvolupament feines de tota mena, però la seva capacitat integradora va fer que acabés formant-se i exercint com a mediador intercultural. De fet, va ser una de les peces claus alhora de “crear confiança” al CAP de la Rambla de Ferran de Lleida durant la pandèmia de la Covid-19. Actualment, resideix a Tarragona i presideix l’Associació ANTERSAN, des d’on executa projectes que desenvolupen amb població immigrada. 

 

En la xerrada d’ahir Lahcen Boumakhtaf va abordar la xacra del racisme que, segons va explicar, s'estén a les institucions amb lleis com la d’estrangeria de l’estat espanyol, pendent de ser reformada després que PP i JxCat la tombessin al Congrés dels Diputats. “La llei d’estrangeria és una norma racista que s’ha d’abolir en el seu conjunt”, va indicar Boumakhtaf. 

I és actualment dins l’estat espanyol conviu en situació irregular unes 700.000 persones segons estimacions de l’institut Nacional d’Estadística (INE) sense que se’ls doni una solució per poder exercir els seus drets de manera normalitzada. 

En paraules de l’intermediador “calen prou recursos per a garantir els drets imprescindibles de la població migrant” perquè “cal acollir bé per tal que es pugui crear una societat igualitària”. 

Durant la xerrada col·loqui, la sala va acollir l’exposició Discurs d’odi: la paraula com a eina discriminatòria, realitzada per Garrigues Cooperació Internacional, en la qual aborda l’augment dels discursos racistes i xenòfobs arreu del món.


 

21 d’ag. 2024

Contra el racisme i la xenofòbia

Viure en plena llibertat

El racisme encara és la primera causa de delictes d’odi, tant a Catalunya com a l’estat. La propagació i «normalització» creixent del discurs racista és un indicador de com el racisme és un element clau de subordinació i discriminació, present a tots els àmbits de la societat. L’odi racista no és casual ni ocasional: és institucional, estructural i sistemàtic. 


El racisme i la xenofòbia són, doncs, un exemple més de discriminació, una discriminació que en definitiva és una expressió dels processos d’exclusió social. La lluita contra la discriminació racista i xenòfoba es converteix en una eina clau per la conquesta dels drets humans i la igualtat d’oportunitats.

A més, la violència exercida contra immigrants o minories ètniques, sigui per grups d’extrema dreta o pels cossos policials, els problemes amb la justícia o el tracte discriminatiu en altres vessants de la vida quotidiana són símptoma evident de la criminalització d’aquests col·lectius.

La campanya ‘Viure En Plena Llibertat. Contra El Racisme i La Xenofòbia’ de Garrigues Cooperació Internacional vol ajudar en la transformació social a partir de diferents accions de comunicació, sensibilització i conscienciació. I també denunciar les discriminacions racistes que trobem al nostre voltant perquè la invisibilització del racisme no ens permet avançar cap a una societat justa i igualitària.

En aquest sentit, Garrigues Cooperació Internacional realitza accions concretes com xerrades, jornades de treball o exposicions visuals sobre les vulneracions dels drets de les persones, contra el racisme i la xenofòbia.


 


9 d’ag. 2024

La carpa per la diversitat i contra el masclisme visita Mollerussa

Els veïns de la capital del Pla d’Urgell s’informen i consciencien sobre les xacres de les violències masclistes i LGTB-fòbiques

El passat dimecres, 7 d’agost, la carpa per la diversitat i contra les violències masclistes va visitar el mercat de Mollerussa. Durant tot el matí va estar oberta a la ciutadania —a l’avinguda del Canal, coincidint amb el mercat setmanal— en una campanya de conscienciació i sensibilització impulsada conjuntament per Garrigues Cooperació Internacional i l’Agència Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació, Lleida.cat (ACDC.LLEIDA.CAT). Mollerussa és el tercer municipi que acull la carpa després de les Borges Blanques i Balaguer. La pròxima parada de la carpa serà el mes d’octubre a Lleida ciutat.


La carpa acull l’exposició ORGULLosa de mi, una mostra a través d'imatges i textos que vol fer pedagogia de la diversitat sexual i de gènere dins la campanya ‘Para’t a l’homofòbia’. A més, s’informa els ciutadans sobre com combatre la xacra de les violències masclistes en una segona campanya que porta el nom de ‘Ni silenci, ni violència’. Així mateix, es reparteix material didàctic de manera gratuïta per conscienciar, informar i sensibilitzar a la població com polseres, bolígrafs, punts de llibre, ventalls, bosses de roba, adhesius o banderoles amb l’arc de sant Martí.



13 de juny 2024

Garrigues Cooperació atansa la situació d’explotació de les refugiades sirianes al Líban amb la projecció del documental ‘Jornaleres de la guerra’

També amb una taula rodona a càrrec de la directora del film, el cap de projectes de Garrigues Cooperació, la responsable territorial d’APIP-ACAM i una dona migrant temporera a Lleida

 

En el marc de les campanyes de sensibilització que porta a terme Garrigues Cooperació Internacional amb la col·laboració de l’Institut de les Desigualtats, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el suport de la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, el propvinent 20 de juny, Dia Internacional de les Persones Refugiades, a les 19:30 h, es realitzarà, a l’Espai ScreenBox de Lleida (antic Funàtic), la taula rodona i projecció del documental Aamelat souriyat. Jornaleres de la guerra.

El film és obra de l’antropòloga i reconeguda fotoperiodista Eva Parey, qui formarà part de la taula rodona que se celebrarà com a preludi del visionament del metratge, juntament amb Enric Figueres, cap de projectes de Garrigues Cooperació, Patricia Garcia, responsable territorial d’APIP-ACAM, i Banna Diatta, dona migrant temporera d’origen senegalès que exposarà la seva història de vida.

Tant el documental com la xerrada volen servir per abordar la situació de milions de persones arreu del món que es veuen obligades a migrar cap a tercers països a causa de les guerres, la persecució, la vulneració dels drets humans o, també, la crisi climàtica en el seu país d’origen. És per això que l’entitat lleidatana i la Paeria col·laboren per conscienciar la ciutadania en vers una realitat sovint silenciada.

L’inici de l’acte anirà a càrrec del regidor de Cooperació a la Paeria, Jackson Quiñónez Vernaza, qui farà lectura del manifest del Dia Mundial de les Persones Refugiades.

El documental Aamelat souriyat
Aamelat souriyat. Jornaleres de la guerra és fruit de quatre estades d’Eva Parey a un assentament informal a la Vall de la Bekaa, al Líban, prop de la frontera de la República Àrab Siriana. Segons ACNUR, el Líban és el país del món que més refugiats per habitant acull. El nombre de refugiats que hi ha al país arriba a 916.113, tot i que el govern estima que hi ha al voltant d’un milió i mig (entre sirians i palestins).

És a la Vall de la Bekaa on la majoria de refugiats sirians acaben establint-se. De fet, es calcula que el 40% dels refugiats sirians s’estableixen en aquesta vall allargada que s'estén centenars de quilòmetres per cadenes muntanyoses. Es calcula que uns 350.000 sirians estan distribuïts a la Bekaa en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra.

En aquest context les dones i nenes sirianes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents libanesos en condicions d’explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència de la seva família. Les famílies sirianes que viuen en condicions d’extrema pobresa intenten sobreviure com sigui. El treball al camp és l'única opció per a nenes i dones.

Aquestes dones i nenes són reclutades pel shawish, el responsable del campament en el qual viuen, que gestiona el seu treball per a agricultors libanesos. Estan sota la supervisió de capatassos i terratinents que fan ús de la violència per a marcar l'autoritat. «Aamelat souriyat» significa «Jornaleres sirianes» en àrab.

El documental ha estat seleccionat al Festival de Màlaga; Cine Otro (Xile);  Festival Santiago Álvarez in memoriam (Cuba); Musoc (Astúries); One Country One Film (França); Liberation DocFest (Bangladesh), i ha rebut el Premi Impacte!, al valor humà.

Dia Mundial de les Persones Refugiades
Abans de la celebració de la taula rodona està previst que el regidor Jackson Quiñónez faci lectura del manifest elaborat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que servirà per obrir noves línies de debat entorn de la situació de les persones refugiades arreu del món. En aquest sentit, es podrà conèixer, per veu de la seva protagonista, la història de vida de Banna Diatta, una dona migrant temporera d’origen senegalès a Lleida.  

Per la seva banda, Patricia Garcia, responsable territorial d’APIP-ACAM realitzarà una breu introducció a la situació de Refugi, i explicarà els recursos disponibles per a població refugiada a Lleida. El cap de projectes de Garrigues Cooperació, Enric Figueres, en canvi,

L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA) i l’Oficina Internacional per a les Migracions (OIM) indiquen que hi ha 36,4 milions de persones refugiades i 75,9 milions de desplaçades internes al món, unes xifres sense precedents agreujades, a més, per la crisi climàtica, els conflictes armats i un augment de les desigualtats socials.

11 de juny 2024

Ni silenci ni violència: Planta cara al masclisme

 

La violència contra la dona encara avui dia continua sent present en totes les regions del món, així com afectant dones de tota mena, de diferents nivells econòmics o educacionals. Però, no sols afecta les dones, sinó que frena el desenvolupament d'un sistema de valors pacífics i democràtics en tota la societat.

La violència cap a les dones suposa un atemptat contra la dignitat i integritat psicològica, moral i física, i en conseqüència una intolerable violació dels drets humans. És la màxima manifestació de la desigualtat entre dones i homes i continua sent, encara avui, la principal causa de mort violenta en les dones.

La violència masclista té importants repercussions en el benestar i la salut de les dones a curt i a llarg termini. En la majoria dels casos, les seqüeles persisteixen fins i tot molt després que la relació de maltractament hagi acabat. Des del punt de vista de la salut mental de la víctima, l'exposició a una violència o abús emocional continuat, encara que no existeixi violència física, provoca conseqüències molt greus que requereixen un tractament terapèutic adequat per a superar-les.

El 24,4% de les dones que van sofrir violència física o sexual a Europa en 2022 van denunciar i de les 56 víctimes de violència de gènere que van ser assassinades a l’Estat espanyol en 2023, 40 no havien presentat denúncia (una dona triga entre vuit i deu anys a denunciar). Des que en 2003 es van començar a comptabilitzar oficialment aquests crims masclistes a l’Estat, són ja 1.238 víctimes.

La por a l’agressor, la incertesa de rebre ajuda de l’entorn, institucions o cossos policials o judicials, o les traves institucionals, són alguns dels factors que fan que les dones que pateixen violències masclistes no denunciïn la situació.

Per tot això, des de Garrigues Cooperació Internacional volem reivindicar la necessitat de continuar insistint que els drets d'aquestes dones víctimes de la violència de gènere es continuïn treballant i poder aconseguir la seva materialització en la realitat, de manera que, per fi, les dones se sentin segures i acompanyades en el procés. Aconseguir d'aquesta manera que la prevenció sigui eficaç i que cada vegada siguin més les dones que facin el pas cap a una denúncia realment segura.

5 de juny 2024

La Biblioteca Pública inaugura una exposició per trencar el silenci de les temporeres de Lleida

La mostra fotogràfica protagonitzada per 17 dones racialitzades compta amb els retrats de la periodista Mireia Comas 

 

Trencant fronteres internes és l’exposició que des d’avui, i fins al pròxim 28 de juny, es pot veure al Claustre de l’Àrea Infantil i Juvenil de la Biblioteca Pública de Lleida. Organitzada per l’Institut de les Desigualtats i Garrigues cooperació internacional, amb el suport de l’Agència catalana de cooperació al desenvolupament, té com a missió visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia dins el territori català.

L’exposició, inaugurada avui per Enric Figueres, cap de projectes de Garrigues Cooperació, Banna Diata, dona temporera protagonista de l’exposició, Albert Turull, director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, vol “visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia, dins el territori català”, segons ha explicat Figueres.

Per la seva banda, Banna Diata, ha denunciat les condicions laborals a les quals es veuen abocades les persones racialitzades, especialment les de l’Àfrica negra: “ser immigrant és l’experiència més dura que he viscut a la meva vida”, ha dit.

 

En aquest senti, el text de l’exposició, elaborat per la Plataforma Fruita amb Justícia Social, recorda que: “estiu rere estiu l’engranatge de la indústria fruitera reclama dones i homes que la facin possible. Elles i ells són la baula imprescindible perquè cada fruit sigui recollit de l’arbre, classificat, encaixat i enviat a un mercat llunyà on serà consumit per persones alienes a les fatigues que suposa omplir el seu plat. Un gran esforç pagat amb magres salaris i sense tenir cura de les persones”. 

Els retrats de les 17 protagonistes han estat realitzats per la fotògrafa egarenca, Mireia Comas, un dels referents del fotoperiodisme crític i compromès a Catalunya. Els seus projectes han donat veu a realitats silenciades, a persones en situació de vulnerabilitat i als moviments socials, fet que li ha provocat haver estat víctima de detencions arbitràries i abusos policials, explica.

 

Les instantànies de Mireia Comas s’han publicat a mitjans com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, El País, Diari de Terrassa o Diari de Sabadell. El seu darrer projecte, Atrapats, ha rebut nombrosos premis, entre ells el Miravisions (categoria professional) 2020. L’any passat va ser guardonada, juntament amb tots els periodistes víctimes de la ‘llei mordassa’, amb el Premi Llibertat d’Expressió, que atorga la Unió de Periodistes Valencians.


20 de des. 2022

CLUB DE LECTURA DE LUXE A LLEIDA



14 de des. 2022

DRETS DE COBERTURA A TARRAGONA





El projecte a l'entorn de les vulneracions de drets en la sanitat, ha estat aquests dies a Tarragona a la fira d'entitats, on ha tingut molt bona acollida. 


12 de nov. 2022

ELS CARRERS DE LLEIDA, DRET DE COBERTURA

Durant aquestes setmanes el projecte DRET DE COBERTURA ha volgut sortir al carrer, amb la seva exposició i tot l'equip de les entitats participants, Antersan, Garrigues Cooperació i Acdc.lleida.cat, amb una molt bona acollida per part de la ciutadania.





10 d’oct. 2022

PROJECTE_ DRET DE COBERTURA


La sala d'actes de l'entitat plena de Gom a Gom per a escoltar a Lachen Mourahe de Antersan.



 El projecte DRET DE COBERTURA, vol bisibilitzar les vulneracions de drets a l'entorn de la sanitat, un projecte conjuntat amb Antersan i amb Acdc.lleida.cat que s'està realitzant aquestes setmanes a la ciutat de Lleida.


22 de març 2022

Dones lliures de d'islamofòbia i racismes: deconstruint blanquituts, continuem...

El nostre coordinador en la intervenció realitzada a la Universitat de Lleida
Gemma Casal de taula amb Justícia social i Pastora Filigrana, les dos ponents de la xerrada a Lleida.
El cartell de la Xerrada realitzada a Lleida.
Pastora Filigrana, va realitzar una Xerrada a Lleida i a Barcelona, parlant de les fronteres Internes.
 

10 de març 2022

MOLTA PARTICIPACIÓ EN LA XERRADA D'EMPAR ROVIRA, A L'ENTORN DEL 8 DE MARÇ



Empar Rovira va omplir la sala d'actes de l'entitat, on també hi vàren participar altres dones de Lleida

 

7 de març 2022

8 de març, VACUNAT CONTRA EL VIRUS DEL MASCLISME