‘Aamelat Souriyat. Jornaleres sirianes, dones i nenes, refugiades a la Vall de la Bekaa’ és un treball de la fotoperiodista Eva Parey
Fins que Israel no va començar a atacar el Líban era difícil ubicar la Vall de la Bekaa. La fotoperiodista Eva Parey, però, ja fa uns anys que treballa en aquesta zona en conflicte. Fruit dels seus viatges va sorgir l’exposició fotogràfica ‘Aamelat Souriyat. Jornaleres sirianes, dones i nenes, refugiades a la Vall de la Bekaa’, que ara es pot veure a l’edifici del Centre de Cultures del campus de la Universitat de Lleida a Cappont fins al 20 de desembre.
L’exposició compta amb el suport de l’entitat lleidatana Garrigues Cooperació Internacional, de la regidoria de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Lleida i de l'Institut de les Desigualtats de Terrassa. Aquest treball va rebre una beca europea DevReporter l’any 2019, i, concretament, es materialitza a partir de quatre estades de l’autora a un assentament informal a prop de la frontera, on va conviure amb les protagonistes de les seves imatges.
La mostra documenta les condicions d’explotació laboral i de vulneració de drets que pateixen les dones i nenes que han fugit de la guerra civil a Síria i que viuen en assentaments informals al Líban.
Les fotografies, realitzades entre el 2018 i el 2019, reflecteixen la realitat de les jornaleres que treballen al camp per a terratinents libanesos, en jornades extenuants i amb salaris ínfims, i que alhora han de fer front a les dificultats de la vida en els camps de refugiats, on manquen els serveis bàsics i la protecció legal. El projecte també vol visibilitzar la resiliència i la dignitat d’aquestes dones i nenes, que malgrat les adversitats, mantenen la seva identitat i les seves ganes de viure.
La realitat a la Vall de la Bekaa
Aquesta exposició d’Eva Parey és fruit del seu treball fotogràfic a un assentament informal a la Vall de la Bekaa, al Líban, prop de la frontera de la República Àrab Siriana. Segons ACNUR, el Líban és el país del món que més refugiats per habitant acull. El nombre de refugiats que hi ha al país arriba a 916.113, tot i que el govern estima que hi ha al voltant d’un milió i mig (entre sirians i palestins).
És a la Vall de la Bekaa on la majoria de refugiats sirians acaben establint-se. De fet, es calcula que el 40% dels refugiats sirians s’estableixen en aquesta vall allargada que s'estén centenars de quilòmetres per cadenes muntanyoses. Es calcula que uns 350.000 sirians estan distribuïts a la Bekaa en assentaments informals en petites parcel·les arrendades, que paguen amb diners o mà d’obra.
En aquest context les dones i nenes sirianes es veuen abocades a treballar al camp per a terratinents libanesos en condicions d’explotació, tot i que el seu salari esdevé una gran aportació per a la supervivència de la seva família. Les famílies sirianes que viuen en condicions d’extrema pobresa intenten sobreviure com sigui. El treball al camp és l'única opció per a nenes i dones.
Aquestes dones i nenes són reclutades pel shawish, el responsable del campament, que gestiona el seu treball per a agricultors libanesos. Estan sota la supervisió de capatassos i terratinents que fan ús de la violència per a marcar l'autoritat. «Aamelat souriyat» significa «Jornaleres sirianes» en àrab.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
