“No tanquem portes, obrim llars”: un projecte que transforma l’acollida de persones refugiades a Lleida i consolida el seu impacte per al 2026

El projecte impulsat per Garrigues Cooperació Internacional atén 43 persones durant el 2025 i posa les bases d’un model innovador d’inclusió social en entorns locals i rurals de Lleida

En un context global marcat pels desplaçaments forçats i les dificultats creixents d’accés als drets fonamentals, el projecte “No tanquem portes, obrim llars”, impulsat per Garrigues Cooperació Internacional, s’ha consolidat durant el 2025 com una iniciativa transformadora en l’àmbit de l’acollida i la inclusió de persones refugiades i sol·licitants de protecció internacional a Lleida i el seu entorn. 

Amb el suport de la convocatòria de subvencions 2025-2026 (Línia F8) del Departament de Drets Socials i Inclusió, el projecte ha desplegat una acció integral que combina acompanyament social, assessorament jurídic, suport emocional, inserció laboral i sensibilització comunitària. El resultat: 43 persones ateses, una xarxa territorial reforçada i un canvi progressiu en la percepció social de la migració. “No es tracta només d’atendre necessitats bàsiques, sinó de garantir drets i generar arrelament. Volem passar de l’assistencialisme a l’empoderament real de les persones”, expliquen des de l’equip tècnic del projecte.

Una resposta a la invisibilitat de les persones refugiades

El projecte neix per fer front a una realitat sovint ignorada: la situació de vulnerabilitat de les persones refugiades fora dels grans centres urbans. Durant el 2025, s’ha identificat una problemàtica multidimensional caracteritzada per dificultats d’accés a l’habitatge, barreres administratives, aïllament social i impacte emocional derivat del procés migratori. “Moltes persones refugiades viuen en una situació d’invisibilitat total. No apareixen als debats públics ni als recursos habituals, però afronten una precarietat extrema”, assenyalen des de l’organització. Aquesta realitat es veu agreujada per prejudicis i desconeixement dins la comunitat d’acollida, especialment en entorns amb poca diversitat cultural prèvia. 

43 persones ateses amb itineraris personalitzats 

Entre agost i desembre de 2025, el projecte ha atès un total de 43 persones (29 homes i 14 dones), totes elles amb itineraris individualitzats. Cada participant ha disposat de: 

• Diagnòstic social complet 
• Pla d’acompanyament personalitzat 
• Seguiment continu 

“El més important és que cada persona se senti escoltada i protagonista del seu procés. No hi ha dues històries iguals, i per això tampoc hi ha una única resposta”, expliquen des de l’equip d’intervenció.
Els resultats reflecteixen una alta intensitat d’actuació, amb més d’un centenar d’acompanyaments i desenes de sessions jurídiques i emocionals. 

El “llimbs jurídics”, un obstacle central 

Un dels principals reptes detectats és la situació de bloqueig administratiu en què es troben moltes persones sol·licitants d’asil. “Hi ha persones que passen mesos esperant una cita. Durant aquest temps no poden treballar ni planificar el seu futur. És una situació d’incertesa molt dura”, expliquen des del servei jurídic. Aquesta realitat condiciona greument la inserció laboral i obliga a replantejar les estratègies d’acompanyament.

Suport jurídic: garantir el coneixement dels drets 

Durant el 2025 s’han gestionat 62 consultes jurídiques i 15 tràmits clau en matèria d’asil i estrangeria.
“L’accés a la informació clara i entenedora és fonamental. Quan una persona entén la seva situació legal, recupera part del control sobre la seva vida”, destaca l’equip jurídic. La mediació cultural ha estat clau per assegurar que la informació arribi de manera comprensible. 

El suport emocional: un pilar essencial 

El projecte ha desenvolupat 86 sessions de suport emocional, centrades en el dol migratori i la recuperació del benestar. “El que hem vist és que sense estabilitat emocional és molt difícil avançar en altres àmbits com la feina o la integració social”, expliquen des de l’equip psicosocial. Els resultats mostren una millora clara en l’estat emocional i un augment del 35% en l’autonomia percebuda. “Al principi tenia por i no coneixia ningú. Ara em sento més tranquil i amb esperança”, explica una de les persones participants en el projecte. 

Inserció laboral: oportunitats malgrat les dificultats 

Tot i les barreres administratives, el projecte ha aconseguit: 

• 4 insercions laborals 
• 6 accessos a formació 
• 32 currículums elaborats 

“El talent hi és. El problema no és la capacitat de les persones, sinó les barreres que troben per accedir al mercat laboral”, apunten des de l’equip. La col·laboració amb empreses locals ha estat clau per generar oportunitats. 

Sensibilització: transformar la mirada social 

El projecte ha desenvolupat activitats comunitàries amb més de 200 participants, generant espais de diàleg i convivència. “Quan escoltes una història de vida en primera persona, canvia la manera de veure les coses. Deixes de parlar de xifres i comences a veure persones”, expliquen des de l’organització. 

El documental: donar veu a les històries 

Una de les accions més destacades és la producció d’un documental de 60 minuts basat en relats de vida.
“Volem que siguin les mateixes persones les que expliquin la seva història, sense filtres ni victimització”, destaquen des del projecte. La seva estrena està prevista per al 2026 i es preveu que sigui una eina clau de sensibilització. 

Participació activa: protagonistes del canvi 

El projecte ha apostat per una participació real de les persones ateses. “No volem parlar per elles, sinó amb elles. La seva veu és imprescindible per construir una societat més justa”, remarquen des de l’equip.
Aquest enfocament ha reforçat l’autoestima i el sentiment de pertinença. 

Xarxa territorial: treball col·laboratiu 

El projecte ha consolidat una xarxa de 15 agents del territori. “Cap entitat pot fer això sola. El treball en xarxa és el que permet donar respostes reals i sostenibles”, expliquen. 

• Reptes estructurals 
• Malgrat els avenços, persisteixen barreres importants: 
• Dificultat d’accés a l’habitatge
• Racisme immobiliari 
• Lentitud administrativa 
• Desigualtats de gènere 

“Hi ha límits que no depenen del projecte, sinó del sistema. Però això no ens impedeix continuar treballant per transformar-lo”, afirmen. 

Una valoració molt positiva 

El projecte ha assolit nivells molt alts d’eficàcia i satisfacció, amb una puntuació mitjana de 9,2 sobre 10 per part de les persones participants. “El més valuós no són només les xifres, sinó el vincle que es crea i la confiança que es recupera”, destaquen des de l’equip. 

Mirant cap al 2026 

El projecte continuarà durant el 2026 amb nous objectius: 

• Ampliar serveis 
• Reforçar la mediació 
• Millorar l’accés a l’habitatge 
• Difondre el documental 

“El 2025 ha estat la base. El 2026 ha de ser l’any de consolidació i expansió”, conclouen. 

Una aposta per la convivència 

“No tanquem portes, obrim llars” es consolida com un model d’intervenció que aposta per la dignitat, la inclusió i la corresponsabilitat. “Obrir una llar no és només donar un sostre, és reconèixer l’altre com a part de la comunitat”, resumeixen des del projecte. Amb aquesta filosofia, la iniciativa es posiciona com una referència en l’àmbit de l’acollida a Lleida i com un exemple de com transformar realitats des del territori.