Una de les protagonistes explica el seu relat en primera persona en una xerrada didàctica als alumnes del centre
Els darrers quinze dies, l’INS Nou d’Alcarràs ha acollit l’exposició ‘Trencant fronteres Internes’ que recull els relats de 17 dones racialitzades que han treballat com a temporeres en la campanya de la fruita a les Terres de Lleida. Organitzada per l’Institut de les Desigualtats i Garrigues cooperació internacional de Lleida, amb el suport de Segrià Dinàmic (CC del Segrià) i de l’Agència catalana de cooperació al desenvolupament, té com a missió visibilitzar les vulneracions i l’existència de fronteres internes relacionades directament amb el racisme i la Islamofòbia dins el territori català. L’activitat s'emmarca dins del projecte de sensibilització ‘Dones lliures d'islamofòbia i racismes: desconstruint blanquituts’.
Banna Diatta, una de les noies protagonistes, ha realitzat avui, dia de la cloenda de l’exposició, una xerrada on ha denunciat les condicions laborals a les quals es veuen abocades les persones racialitzades, especialment les de l’Àfrica negra: “ser immigrant és l’experiència més dura que he viscut a la meva vida”, ha dit. La història de vida de la Banna és l’exemple de la vulneració de drets humans. Ella va arribar a Lleida l’any 2008 sota la fórmula d’un matrimoni concertat amb un compatriota seu d’edat avançada. La seva impactant història reflecteix el camí de moltes dones migrants i de com l’afany de superació i resiliència li va permetre emancipar-se treballant de temporera a la fruita, on també va patir un règim quasi d’explotació laboral. Actualment, ha format una nova família amb un company del seu país, però lliurement escollit per ella amb qui ha tingut un fill. La seva història de vida posa en relleu el maltractament que pateixen les dones migrants (moltes han estat víctimes del tràfic de dones, l’explotació sexual, agressions, violacions, etc.) en un context de terrible solitud, lluny de la seva família i sense parlar ni entendre la llengua.
El text introductori de l’exposició, elaborat per la Plataforma Fruita amb Justícia Social, recorda que: “estiu rere estiu l’engranatge de la indústria fruitera reclama dones i homes que la facin possible. Elles i ells són la baula imprescindible perquè cada fruit sigui collit de l’arbre, classificat, encaixat i enviat a un mercat llunyà on serà consumit per persones alienes a les fatigues que suposa omplir el seu plat. Un gran esforç pagat amb magres salaris i sense tenir cura de les persones”.
Els retrats de les 17 protagonistes han estat realitzats per la fotògrafa egarenca, Mireia Comas, un dels referents del fotoperiodisme crític i compromès a Catalunya. Els seus projectes han donat veu a realitats silenciades, a persones en situació de vulnerabilitat i als moviments socials, fet que li ha provocat haver estat víctima de detencions arbitràries i abusos policials, explica.
Les instantànies de Mireia Comas s’han publicat a mitjans com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara, El País, Diari de Terrassa o Diari de Sabadell. El seu darrer projecte, Atrapats, ha rebut nombrosos premis, entre ells el Miravisions (categoria professional) 2020. L’any passat va ser guardonada, juntament amb tots els periodistes víctimes de la ‘llei mordassa’, amb el Premi Llibertat d’Expressió, que atorga la Unió de Periodistes Valencians.
Sobre Garrigues Cooperació Internacional
Garrigues Cooperació Internacional (GCI) és una entitat sense ànim de lucre de la ciutat de Lleida que té per objectiu la defensa, implantació i difusió dels drets humans de manera en general amb perspectiva de gènere i antiracista. GCI treballa, concretament, en projectes que promouen la denúncia de les vulneracions de drets i el suport a l'increment de capacitats organitzatives dels moviments de dones i feministes, foment de polítiques i reconeixement del lideratge per tal de reduir les vulneracions denunciades. Garrigues Cooperació Internacional —entitat de la branca social del Grup Cultural Garrigues de Lleida— neix el 1988 amb una estratègia clara i concreta enfocada en l'acció social (principalment, en la formació de líders comunitaris basats en les cultures de pau, democràtica i educativa). L'entitat té una presència constant a les Terres de Lleida, però connectada amb altres entitats d'arreu del país, a partir d'un treball en xarxa exhaustiu.